Dijous i Divendres Sant

Llevant els problemes futboleros de Dimecres Sant, es pot dir que durant els tres dies no festius de la Setmana Santa d’enguany, no ha vengut tanta gent com altres anys. Això sí, queda demostrat que la gent que només va a veure passar La Sang, no sap el que es perd.
Dijous hi havia amenaça seriosa de pluja, de fet, va ploure durant el trajecte de la processó més important de la Setmana Santa palmesana.
Això va motivar que diverses confraries no arribàren senceres al final del trajecte, ja que no varen voler, arriscar-se a deteriorar el seu pas, en definitiva, el seu patrimoni. Unes sortíren per Cort cap a Sta. Eulàla, altres per Conquistador. Tot això degut al problema que hi ha cada any a La Seu, que té el problema de que és una ratonera amb un sol carrer d’entrada i sortida.
De totes formes, la processó va fer més via que l’any passat. Llàstima de pluja i que haguèssin de dur La Sang tapada amb un plàstic.
Divendres, sempre és més problemàtic. Ja s’ha acumulat tot el cansament de la setmana, i la processó es fa llarga, molt llarga per segons qui.
La primera part de confraries, arribàren, més o manco bé, amb qualque tall, però bé. En canvi, quan va arribar la confraria de Santiago, es va produir un tall brutal. Tot el carrer Socors i la Pta. Sant Antoni sense cap senyal de processó. Ni se sentien els tambors.
La meva família i jo vàren ser testimonis d’un episodi lamentable: Primer observant discusions entre membres de l’Associació de Confraries i president de la confraria organitzadora del Sant Enterrament, més tard, vàren veure en primera persona com la confaria del Crist de l’Agonia, sortia de la processó a la Porta de Sant Antoni. Això sí, després d’haver fet una darrera aturada de més de 20 min allà mateix. Una vegada giràren cap a l’esquerra, no deixaven passar la confraria del Silencio, ja que quedàvne membres de la banda de La Redención a una part del recorregut oficial per enfilar el carrer Socors.
No contents amb això, una vegada havien passat un parell de confraries i quan li tocava el torn a la de Sto. Tomàs, va venir un membre de la confraria de l’Agonia i ordenà que es retiràs de la processó.
En definitiva, aquesta confraria s’ha dedicat a boicotejar de manera evident la processó del Sant Enterrament.
No tenc absolutament res en contra de la confraria, ara bé, si són tan amants de destacar i no tenen clar que no desfilen ells tots sols, s’haurien de plantejar sortir-se de l’Associació i fer pel seu compte, una o més processons paral.leles, com fa, per exemple, Humildad y Paz.
En definitiva, una actuació ben trista la que vàren obligar a fer, la directiva d’aquesta confraria als seus confrares.

Diumenge del Ram

Va ser un vist i no vist. Una processó gairebé sense “pasos” amb més de trenta confraries, havia de ser ràpida sí o sí.
El problema és que no es va fer bé. No vàren saber aturar el ritme de segons quines confraries que seguien, no sé si als Tamborers de la Sala, però que feien una viada. Semblava un sprint i que repartien premis als primers.
És una llàstima, ja que totes aquestes estirades, serveixen, únicament, per tallar la processó.
Esper que la resta de la setmana, tot vagi amb més fluidessa i sigui més vistòs.
A jo, particularment, la processó del Ram no m’ha agradat mai.
Avui, Dilluns Sant, començen les més entranyables, ja que són les de barriada, més petites i per tant, més còmodes de veure. I més espectaculars, pels carrers pels quals desfilen.

Fotos antigues

Agafades de la web de la Seràfica. http://web.me.com/joventutserafica/joventutserafica/Col%C2%B7laboracions.html

Ja arriba Setmana Santa.

Queda exactament un mes per començar una nova Setmana Santa. Dia 15 d’abril es durà a terme la primera processó: La dels estendards. I això ho dic de manera teòrica, perque a dia d’avui, la junta directiva de l’Associació de Confraries de Palma ha dimitit i s’ha anomenat una junta gestora per les processons d’enguany.
El motiu ha estat que no volen saber res del tema del canvi de l’ordre de la processó de Dijous i Divendres Sant.
Segons he llegit als diaris, el problema surt de que unes confraries volen seguir mantenint l’ordre tradicional i d’altres, ho volen fer seguint l’ordre del Via Crucis.
No sé quin dels dos serà el millor per Palma, però, com a mínim, que sigui l’opció que sigui que triin, no empitjori la situació. Que no provoqui més talls.
No entenc la notícia tal i com la vàren publicar els diaris. I és que la nova junta gestora creada per enguany i fer-se càrrec de l’organització de les processons, són gairebé, els mateixos de l’Associació que han dimitit.
M’ho podrieu explicar? No entenc res.

Un poc de resum

Agafant els diferents diaris de Palma per cercar notíces que parlin de lo que ha estat la Setmana Santa, m’he trobat amb les mateixes opinions, tant al Diario de Mallorca com a l’Última Hora.

L’Associació de Confraries de Palma ha fet un balanç de lo que han estat les processons d’enguany i diuen que surten satisfets.

Com deia en Grouxo Marx, no puc dir que no estigui en desacord amb ells. M’explic: Estic completament d’acord que de Diumenge de Rams a Dimecres Sant tot ha anat perfecte, la processó de La Sang de Dijous Sant ho deixaria en un aprovat justet, tenint en compte que l’any passat va ser molt lenta i un desastre total i absolut. S’han de fer molts canvis i és un absurd la ratonera en que es converteix la Plaça de l’Almoina amb tots els passos esperant que arribi La Sang, que ni tan sols va saludar a tots com l’any passat, i que en el moment que el Crist ha entrat a La Seu, tothom surt disparat. Una imatge poc recomenable que fins i tot, va provocar tensions entre components de diverses confraries.

Divendres Sant és un món apart. Sempre s’ha pensat que la dura és la processó de La Sang, i en principi així és. Ara bé, la processó del Sant Enterrament és la darrera de la Setmana Santa palmesana. Això implica un cansament acumulat de molts de dies de penitents, músics i, sobretot, costalers.

S’havia avisat que confraries que no duguèssin a terme les indicacions de l’Associació serien sancionades, com, en principi havia estat sancionada la confraria del Gran Poder per problemes de l’any passat. Idò es varen veure balls de passos de costalers i altres que no duien un relleu en condicions que varen enderrerrir molt la processó.

Jo dic que si aquestes confraries surten amb la resta de les de Palma, s’han de adaptar a lo que es digui per totes, i ha de primar l’interès general al particular. No per exhibicionisme ni figurera s’ha de permetre durant més anys que es torni a repetir lo d’aquest Divendres Sant.  És una processó amb més de trenta confraries i uns tres mil penitents amb moltes bandes i passos, sigui a rodes o a costal.

Teòricament els “balls” dels passos a costal estaven prohibits. Per què han ballat? Per què es deixen sortir passos a costalers sense un relleu en condicions? Moltes confraries són egoistes quan no compleixen aquestes directrius, ja que emprenyen a la resta de confraries i al públic.  Però també el problema ve de l’Associació de Confraries de Setmana Santa, que permet tot això.

Divendres Sant

Si haviem comentat que la processó de La Sang havia anat una micona millor que la de l’any passat, no podem dir lo mateix d’aquesta processó de Divendres Sant.

La sortida de Sant Francesc va ser espectacular, com sempre. Tots els passos aparcats al voltant de la plaça configurava una mena de museu al aire lliure de la setmana santa de ciutat.  Els qui viuen o tenen amics a aquesta plaça, poden considerarse privilegiats de tenir un lloc com aquest per veure la sortida d’aquesta processó, la segona en importància si ens referim a número de participant i antiguitat. De fet, el pas titular, el del Sant Enterrament, destacava entre la resta de passos allà aturats, per la seva ornamentació com per la importància de la imatge en si mateixa, que més tard serà protagonista del Sant Enterrament a la església del Socors.

Aquest acte estava previst a la una de la matinada, però va començar molt més tard debut al retard acumulat per la processó, que va transcorre a ritme molt lent durant el seu recorregut. Però el problema no va ser la lentitud, sinò les grans aturades que hi havia. Motius? Els de sempre. El de voler compaginar passos a rodes amb passos a costal. Un o dos sí que seria posible, però el número de passos duits per costalers ha augmentat molt. Sempre se diu que s’arreglarà i no s’arregla mai. Tornam a tenir el mateix problema cada any.  S’havia dit que enguany era obligatori un relleu sencer de costalers per les confraries que duguéssin passos així. Idò moltes confraries no ho han fet. És evident que si les persones que carreguen amb el pas no descansen abastament, rebenten. A més a més, al cansanci de la processó en sí, s’ha de sumar el de tota la Setmana Santa, especialmente el de la processó de La Sang. Hi ha confraries que surten amb passos a costal fins a quatre dies sense canviar les persones que ho han de dur. No sé ni com poden pensar en sortir divendres, ja que per molta devoció que una persona pugui tenir a una imatge, el físic és el que és, i no se pot canviar.

La Sang torna a La Seu

Ahir va tenir lloc a Palma la processó més important de tota la Setmana Santa. La Sang va sortir pels carrers de Ciutat i moltíssima gent havia sortit al carrer al seu encontre. I per suposat, un número molt elevat de fidels, que haven fent promeses, sortíren darrere d’aquesta figura.

Totes les confraries de Palma van sortir al carrer amb les seves imatges, unes portades a pes, altres a rodes, de manera que anaven un darrere l’altre anaven representant un fenomenal Via Crucis. De fet, des de l ‘any passat, un grapat de confraries van canviar el seu lloc habitual de sortida per adaptar-se al lògic de la processó

Ahir es va donar un canvi poques vegades vist, i és que la confraria de la Dolorosa, que celebra enguany el seu centenari, va ocupar el darrer lloc de la processó, es dir, la presidència de la processó, que per antiguitat li correpon a la confraria de la Calatrava.

Referent a la llarga durada d’aquesta processó, cal destacar que, evidentment va ser molt lenta amb grans aturades, però en general el comentari general tant de confrares com de públic era que havia sortit un poc millor que l’any passat.  Es de suposar que la figura dels coordinadors confrares que hi havia, va ajudar a la fluïdesa de la desfilada. Les aturades són inevitables. El problema és quan són eternes. Però ja dic que no varen ser tan greus com les de l’any passat.

Per segon any la processó de La Sang va arribar fins a La Seu. A mesura que les confraries arribaven, deixaven les seves imatges a la Plaça de l’Almoina, fins l’arribada de La Sang, moment en que tots els passos, que ja feia hores que havien acabat la processó, varen sortir “pitant” cap al seus temples. Sent aquest un dels moments més lleigs de la processó.

Avui surt de Sant Francesc la darrera processó: Arribarà fins a l’església del Socors, on  es farà la cerimònia, per part de la confraria de la Creu de Calatrava, del Sant Enterrament.

Dimecres Sant: Santa Creu

Ahir va ser el darrer dia de processons de barriada.
De entre totes i com cada any sempre vaig a la del Crist de Santa Creu. De petit sempre hi he anat i per molt que pensi en anar a veure d’altres, sempre quedaré pel Puig de Sant Pere.
Té una màgia especial. No és la processó més vistosa de totes, i justament, és la que menys passos procesiona, ja que els carrers dels barri no ho permeten.
Lo del públic aquest dia té un punt i apart. No he vist a cap de les processons, fins i tot de les més grans, res així. Tothom al carrer i totes les finestres i balconades engalanades amb damascos, amb làmpares amb una espelma que il.luminen els carrers que toquen amb l’església de Santa Creu.
Resulta que ahir es va fer la processó castrense de la confraria “Humildad y Paz”. És una processó diferent a totes les que feim aquí. Pel seu estil de dur el pas, necessiten una processó per ells tot sols, ja que dificilment es podrien adaptar a desfilar amb una trentena de confraries més.
Segurament la resta de processons té el seu encant, però si continuen coincidint en horari amb la de Santa Creu, ho tenc molt clar.
Per cert, avui surt La Sang als carrers de Palma. La figura que centralitza la Setmana Santa de Ciutat.

Dolorosa

Ahir, Dimarts Sant, va sortir una de les processons més clàssiques de Palma: La de la Dolorosa. Com sempre, va començar amb una missa solemne a Sant Nicolau, i enguany encara més,  ja que la confraria conmemora el seu centenari.

Evidentment, la titular va ser la confraria més nombrosa de totes. Des de fa un grapat d’anys, no molts, les dones de la Dolorosa poden triar entre dur caperutxa o antifaç.

Com a espectador la processó m’agrada molt quan surt de Sant Nicolau i quan arriba a La Sang.  És una llàstima que gran part del recorregut no hi hagi públic. Això es debut principalment a que és un dia de feina i l’endemà també i que els carrers pels quals discorreix la processó són molt amples i la desllueixen molt. És molt trist veure Jaume III sense públic. Ja sabem que la processó és, sobretot, pels que van a dins, pels penitents; però si per Jaume III no hi ha ningú, serien recomenables altres itineraris per carrers més estrets i que no siguin problemàtics pels “pasos”.  Si no hi ha d’haver gent, millor un lloc més íntim.

Com anècdota, cal dir que sembla que al final es varen quedar sense ciris, ja que les darreres confraries no en duien o no en duien tots.

Pel motiu del centenari de la confraria de la Dolorosa, es vàren poder veure dos penitents amb l’antic antifaç de la confraria, que era de color blau marí, del mateix color, o molt semblant, al de la capa. Bon detall.

Avui sortiran fins a sis processons de barriada, sent la més clàssica de totes, i per jo la més espectacular, la del Crist de Santa Creu.

Dilluns Sant 2010

Referent a lo que vaig poder veure ahir (Agonia i Esperança), cal destacar que tot va anar bé, sense incidents destacables i que es va notar un augment de públic.
És motiu de goig que hagi estat així. Que cada confraria hagi gaudit de la seva processó, així com la gente que ha anat com a públic. El fet de que Agonia i Esperança compartesquin barriada fa que la gent vagi alternat processons.

Llàstima que les tres restants quedin un poc enfora, sobretot la del Calvari. Això sí, si enguany he anat al casc antic, l’any que vé aniré a la dels Boters i si puc a la del Calvari, o com a opció, veure la sortida de la processó de l’Oració i anar cap a l’encontre de l’Esperança o Agonia.

Esper que la processó de la Dolorosa que surt avui, i que per cert celebren cent anys, tengui com a mínim, el mateix èxit que les d’ahir.