Divendres Sant

Si haviem comentat que la processó de La Sang havia anat una micona millor que la de l’any passat, no podem dir lo mateix d’aquesta processó de Divendres Sant.

La sortida de Sant Francesc va ser espectacular, com sempre. Tots els passos aparcats al voltant de la plaça configurava una mena de museu al aire lliure de la setmana santa de ciutat.  Els qui viuen o tenen amics a aquesta plaça, poden considerarse privilegiats de tenir un lloc com aquest per veure la sortida d’aquesta processó, la segona en importància si ens referim a número de participant i antiguitat. De fet, el pas titular, el del Sant Enterrament, destacava entre la resta de passos allà aturats, per la seva ornamentació com per la importància de la imatge en si mateixa, que més tard serà protagonista del Sant Enterrament a la església del Socors.

Aquest acte estava previst a la una de la matinada, però va començar molt més tard debut al retard acumulat per la processó, que va transcorre a ritme molt lent durant el seu recorregut. Però el problema no va ser la lentitud, sinò les grans aturades que hi havia. Motius? Els de sempre. El de voler compaginar passos a rodes amb passos a costal. Un o dos sí que seria posible, però el número de passos duits per costalers ha augmentat molt. Sempre se diu que s’arreglarà i no s’arregla mai. Tornam a tenir el mateix problema cada any.  S’havia dit que enguany era obligatori un relleu sencer de costalers per les confraries que duguéssin passos així. Idò moltes confraries no ho han fet. És evident que si les persones que carreguen amb el pas no descansen abastament, rebenten. A més a més, al cansanci de la processó en sí, s’ha de sumar el de tota la Setmana Santa, especialmente el de la processó de La Sang. Hi ha confraries que surten amb passos a costal fins a quatre dies sense canviar les persones que ho han de dur. No sé ni com poden pensar en sortir divendres, ja que per molta devoció que una persona pugui tenir a una imatge, el físic és el que és, i no se pot canviar.

Advertisement